En català, el verb anar significa 'moure's passant d'un punt a un altre en una direcció determinada', mentre que el verb venir significa 'desplaçar-se d'un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla', és a dir, 'anar a un lloc relacionat amb l'interlocutor'. Per exemple, es fa servir el verb anar en la frase següent:

Demà aniré a Vilanova i la Geltrú.

En canvi, es fa servir el verb venir en situacions en què es té en compte el lloc on és l'interlocutor, com ara les següents:

1. Quan algú crida algú altre i la persona que respon s'ha de situar en la perspectiva de l'altre, que és qui el crida i l'espera:

—Jordi!
—Ara vinc.

2. Quan algú es desplaça al lloc on és l'interlocutor:

3. Quan l'interlocutor proposa a una altra persona d'anar a un lloc on ell anirà:

4. Quan algú té la intenció de desplaçar-se cap on vagin les persones representades pels pronoms de primera o segona persona

Cal tenir en compte que es fa servir el verb anar quan no hi ha implicat l'interlocutor. Per exemple:

—Vaig a casa seva.